Dantès Bellegarde: Diferans ant vèsyon yo

Depi Wikipedya, ansiklopedi lib
Contenu supprimé Contenu ajouté
Gilles2014 (diskisyon | kontribisyon)
Aucun résumé des modifications
Gilles2014 (diskisyon | kontribisyon)
Aucun résumé des modifications
Liy 18 : Liy 18 :
|nòt=
|nòt=
}}
}}

'''Dantès Bellegarde''' ([[18 me]] [[1877]]-[[16 jen]] [[1966]]) se yon ekriven, istoryen, diplomat ayisyen.
'''Dantès Louis Bellegarde''', rele '''Dantès Bellegarde''', ki fèt [[18 me]] [[1877]] nan [[Pòtoprens (komin)|Pòtoprens]] ([[Ayiti]]) epi ki mouri [[16 jen]] [[1966]] nan menm vil, se yon ekriven, istoryen, diplomat [[Ayiti|ayisyen]].
== Biyografi ==
== Biyografi ==
Li fèt 18 me 1877. Paran li, Jean-Louis Bellegarde ak Marie Boisson, ap viv nan [[Pòtoprens]]. Li sòti nan yon fanmi pòv, men enfliyan ki te jwe yon wòl politik enpòtan nan istwa a nan Ayiti. Gran-granpapa patènèl li, Jacques Ignace-Fresnel, se yon ofisye ki pral premye moun ki rete nan pòs Minis Jistis Ayiti. Granpapa matènèl, Jeneral Jean-Louis Bellegarde, te Gouvènè Pòtoprens anba [[Faustin Soulouque]].
Li fèt 18 me 1877. Paran li, Jean-Louis Bellegarde ak Marie Boisson, ap viv nan [[Pòtoprens]]. Li sòti nan yon fanmi pòv, men enfliyan ki te jwe yon wòl politik enpòtan nan istwa a nan Ayiti. Gran-granpapa patènèl li, Jacques Ignace-Fresnel, se yon ofisye ki pral premye moun ki rete nan pòs Minis Jistis Ayiti. Granpapa matènèl, Jeneral Jean-Louis Bellegarde, te Gouvènè Pòtoprens anba [[Faustin Soulouque]].

Vèsyon jou 2 fevriye 2021 à 21:59


Dantès Louis Bellegarde
Image illustrative de l’article Dantès Bellegarde
Fonksyon ekriven, istoryen
Nesans
Pòtoprens
Lanmò (ak 89 ane)
Pòtoprens Ayiti
Nasyonalite ayisyen
Domèn literati, istwa, politik

Dantès Louis Bellegarde, rele Dantès Bellegarde, ki fèt 18 me 1877 nan Pòtoprens (Ayiti) epi ki mouri 16 jen 1966 nan menm vil, se yon ekriven, istoryen, diplomat ayisyen.

Biyografi

Li fèt 18 me 1877. Paran li, Jean-Louis Bellegarde ak Marie Boisson, ap viv nan Pòtoprens. Li sòti nan yon fanmi pòv, men enfliyan ki te jwe yon wòl politik enpòtan nan istwa a nan Ayiti. Gran-granpapa patènèl li, Jacques Ignace-Fresnel, se yon ofisye ki pral premye moun ki rete nan pòs Minis Jistis Ayiti. Granpapa matènèl, Jeneral Jean-Louis Bellegarde, te Gouvènè Pòtoprens anba Faustin Soulouque.

An 1922, Dantès Louis Bellegarde marye avèk Cécile Savain, yon pwofesè, epi yo te gen sèt timoun : Auguste, Ajantin, Jeanne, Marie, Simon, Fernande ak Jean.

Zèv li yo

  • 1924 : L'Occupation américaine d'Haïti
  • 1925 : Pages d'histoire
  • 1924 : La République d'Haïti et les États-Unis devant la justice internationale
  • 1927-1929 : Pour une Haïti heureuse... 2 volumes : 1. Par l'éducation. 2. Par l'éducation et le travail)
  • 1934 : Un Haïtien parle
  • 1937 : La Résistance haïtienne (l'occupation américaine d'Haïti)
  • 1938 : La Nation haïtienne
  • 1941 : Haïti et ses problèmes
  • 1948 : Dessalines a parlé
  • 1953 : Haïti et son peuple
  • 1953 : Histoire du peuple haïtien, 1492-1952
  • 1962 : Au Service d'Haïti; appréciations sur un Haïtien et son œuvre

Referans

Lyen deyò